dimecres, 8 de novembre de 2017

DORADA AMB FONOLL



Nosaltres no fem servir gaire el bulb de fonoll, i de vegades no és fàcil de trobar en les nostres botigues, però és molt frequent en la cuina d’altres llocs,com a França o Grècia. Té un gust anisat molt característic i que dona molta personalitat.
Se n’acostuma a trobar pràcticament tot l’any en fruiteries especialitzades.
Avui us presento un peix al forn una mica diferent, molt senzill i ja veureu com el tindreu fet amb poca feina; la combinació del fonoll amb la llimona estic segura que us agradarà.
En aquesta ocasió he utilitzat dorada salvatge, però també podem fer el mateix amb dorada de piscifactoria, que és més petita (i n’haurem de fer una per persona), o bé llobarro, o turbot, etc..

INGREDIENTS
Per 4 persones

2 dorades grosses o 4 de petites
2 bulbs de fonoll
1 ceba tendra
1 llimona
una mica de mantega
una mica d’herbes aromàtiques: anet, herbes provençals…
6 cullerades d’oli d’oliva
sal, pebre


PREPARACIÓ

Preescalfem el forn a 250º.
Netegem bé el peix i el salpebrem per dintre i per fora
Rentem i pelem els bulbs de fonoll i els tallem a làmines fines. 
Fem el mateix amb la ceba tendra.
Posem una mica d’oli al fons d’una plata de forn i a sobre  hi escampem el fonoll i la ceba. Salpebrem
Disposem el peix a sobre
Rentem la llimona. Amb un ratllador petit ratllem la pell i la reservem.
En un got hi posem el suc de la llimona, la pell ratllada i les 6 cullerades d’oli. Remenem i amb l’ajuda d’una cullera ho tirem per sobre del peix i el fonoll.
Afegim les herbes per sobre, i també hi repartim una mica de mantega en trocets.
Al forn a 250º uns 35 minuts.

diumenge, 2 de juliol de 2017

POLLASTRE EN ESCABETX



Si voleu una recepta fàcil, estiuenca, i que es pugui tenir feta amb antelació, heu de probar aquest pollastre en escabetx.
Els que no us agrada gens el vinagre, com algun que jo conec, llavors més val que no la feu; però penseu que encara que el vinagre es nota una mica, queda bastant suau i agrada a la majoria de les persones.
És molt apropiat per un dinar informal d’estiu, per emportar si anem d’excursió, en una sortida en barca…
Això si, com que té oli, haurem de posar-lo en una fiambrera d’aquestes que tanquen molt bé.
Quan el tinguem fet, és millor que reposi 24 o 48 hores. I el podrem guardar a la nevera uns quants dies, ben bé una setmana.
Els talls no han de ser gaire gruixuts; podem demanar a la botiga que ens tallin els pits de pollastre per fer a la planxa. Si volem, aquests talls els podem partir en dos per fer-los més petits.

INGREDIENTS

1/2 Kgr de pits de pollastre
2 cebes
2  pastanagues grans
farigola, romaní, llorer o un canonet d’herbes
3 grans d’all sense pelar
1/2 cullerada de pebre vermell picant
sal, pebre
1 got (200cc) de vinagre de vi blanc
1 got de vi blanc
1 got i mig d’oli

PREPARACIÓ

Tallem les cebes en juliana (que vol dir a tires)
Ratllem les pastanagues
Daurem els grans d’all, sencers i sense pelar, en una cassola amb oli, hi afegim la ceba amb una mica de sal i la deixem sofregir fins que comença a ser rossa.
Llavors hi afegim les herbes i hi donem unes voltes.
Afegim la pastanaga i quan la veiem sofregida incorporem el pebre vermell, remenem bé i que cogui una mica fins que agafa tot un color més fosc.
És el moment de posar-hi el vinagre i el vi blanc. Remenem i deixem coure a foc mig una estona, ben bé uns 15 minuts, fins que veiem que ja no fa olor d’alcohol i que el vinagre tampoc és tant potent.
Llavors hi tirem l’oli i que es cogui a foc lent uns 10 minuts.
Mentre es fa tot això, salpebrerem els talls de pollastre i els farem volta i volta a la planxa ben calenta.
Parem el foc de l’escabetx i hi afegim el pollastre a la planxa.
Ho deixem reposar i quan és fred ho passem a una fiambrera que tanqui bé i  guardem a la nevera.
És més bo al cap de 18 o 24 hores!!!

PRESENTACIÓ


Fem una base d’enciam, l’amanim amb una mica d’oli de l’escabetx, i a sobre hi posem els talls de pollastre amb la ceba i la pastanaga confitades.

dilluns, 29 de maig de 2017

TZATZIKI




A mi el cogombre no m’agradava gens. Només que un trocet de cogombre hagués tocat alguna altra cosa, per exemple en una amanida, ja no ho podia resistir… I així vaig passar molts anys, fins que, de mica en mica, vaig anar canviant. 
Vaig començar a posar-ne cada vegada més en el gazpatxo, o en les amanides de cous-cous o en les d’arròs; i quan vaig descobrir el Tzatziki, ja no vaig poder dir mai més que no.
Aquesta és una de les receptes més típiques i conegudes de la cuina grega.
Allà el posen com a aperitiu en molts restaurants, i el presenten en un plat per tots els comensals, que se’n van servint sucant-hi trocets de pa. 
També queda molt bé si ho servim amb bastonets de verdures tallades, com api, pastanaga, pebrot, etc.
El podem fer amb Thermomix o sense, encara que en aquest cas, és molt fàcil de fer tant d’un manera com de l’altra.


INGREDIENTS

Per 4 persones (com a aperitiu)

1/2 cogombre
1 gra d’all
1 iogurt grec (125 gr)
una cullerada de postre d’oli
sal, pebre, anet (eneldo)

PREPARACIÓ

Sistema tradicional:

Pelem el mig cogombre, el tallem al llarg, li traiem les llavors i el ratllem amb un ratllador.
Un cop ratllat el salem i el posem en un colador una estona per eliminar el líquid. Podem apretar amb una cullera per ajudar a eliminar-ne més.
Mentrestant tallem l’all ben petit.
En un bol, hi posem el cogombre, l’all, el iogurt, una mica de sal i pebre, l’oli i 1/3 de cullerada d’anet picadet.
Remenem bé.
Que reposi una bona estona a la nevera, al menys una hora.
Ho servim amb llesques de pa, o amb torradetes o bastonets petits, o amb sticks de verdures (api, pastanaga, pebrot…)

Amb Thermomix

Pelem el mig cogombre, el tallem al llarg, li traiem les llavors i el posem al vas del Thermomix tallat a trossos.
Triturem 5 segons a velocitat 5
El salem i el passem al cistellet del Thermomix (o un altre colador) amb un plat a sota per que vagi traient el líquid. Podem apretar amb una cullera per ajudar a eliminar-ne més.
Mentrestant tallem l’all ben petit.
Al vas del Thermomix hi posem el iogurt grec, l’all, una mica de sal i pebre, una cullerada de postre d’oli i remenem 20 segons a velocitat 3.
Afegim el cogombre ben colat i una mica d’anet i barregem 10 segons a velocitat 3
Que reposi una bona estona a la nevera, almenys una hora.

Ho servim amb llesques de pa, o amb torraderes o bastonets petits, o amb sticks de verdures (api, pastanaga, pebrot…)

dilluns, 27 de març de 2017

PA DE PESSIC DE LLIMONA



És un pa de pessic molt fàcil, que té la particularitat que porta una llimona sencera dins la massa.
Això li dóna un gust cítric intens que el fa especial i boníssim; apart d’això és una recepta de pa de pessic molt normal i fàcil de fer.
Per triturar la llimona ens anirà molt bé el Thermomix, però ho podem fer igualment amb el minipimer, encara que ens costarà una mica més. Hem d’estar atents a que no ens hi vagi a parar cap pinyol, per això va bé primer escapçar la llimona pels dos costats i llençar les puntes, i després partir-la en octaus i treure manualment tots els pinyols.
També procurarem que no sigui una llimona amb pell molt gruixuda, perque la part blanca ens pot amargar una mica.
Les mides que us poso van perfectes per un motllo llarg de plumcake de 30 cm. També per un rodó de 20 cm.
Quan està fet es pot empolsinar amb sucre llustre, que sempre ens farà goig, però aqui us hi he posat sucre normal amb ratlladura de llimona que també us agradarà molt. Atenció que aquest últim es posa en cru, abans d’anar al forn!


INGREDIENTS

1 llimona
la pell ratllada d’una altra llimona
3 ous
250 gr de sucre
100 gr d’oli de girasol
1 iogurt natural
1 sobre de Royal
250 gr de farina
1 pessic de sal 
2 cullerades més de sucre per la cobertura


PREPARACIÓ

Escalfem el forn a 180º
Untem el motllo per que no s’enganxi. Podem fer-ho amb mantega i farina com sempre, però ara hi ha uns sprays anti-adherents (Culinarium) que van estupendament bé i ens ho fan molt fàcil. A més, després de l’spray, a la base jo hi poso paper de forn i hi torno a posar una mica de spray. Es desenganxa SEGUR!!

Preparació tradicional

Posem els ous, la llimona (tallada a trocets i sense els pinyols ni les puntes!) i el sucre i triturem bé amb el minipimer. Encara que quedin petits trocets sencers de pell no passa res, perque és bo que es trobin una mica en el pa de pessic.
Afegim l’oli i el iogurt. Tornem a passar el minipimer.
Afegim el Royal, la punteta de sal i la farina tamisada. Remenem bé amb una espàtula o amb el minipimer.

Preparació amb Thermomix

Posem els ous, la llimona (tallada a trocets i sense els pinyols ni les puntes!) i el sucre. Programem 3 minuts, 37º i velocitat 5.
Incorporem l’oli i el iogurt. 5 segons, velocitat 4
Afegim el Royal, la punteta de sal i la farina. 15 segons, velocitat 3.
Si no s’ha barrejat bé acabem de fer’ho amb l’espàtula.


En tots dos casos aboquem la massa dins del motllo untat.
Amb un ratllador ben fi ratllem la pell de l’altra llimona i la incorporem amb les dues cullerades de sucre que tenim separades.
Escampem aquest sucre per sobre la massa
Al forn uns 30 minuts. 
Com que el temps depèn molt del forn i del motllo, comprobarem que és cuit punxant amb un escuradents. Si surt sec, és que ja ho tenim.

Esperarem uns 10 minuts per desmotllar.

dissabte, 10 de setembre de 2016

ALBERGÍNIES A LA PARMESANA




Son les famoses MELANZANE ALLA PARMIGGIANA, una de les receptes més conegudes de la cuina italiana.
Com totes les preparacions tradicionals, n’hi ha tantes versions com cuineres hi ha a Itàlia. La que us poso aqui és molt simplificada i “resultona”; ja veureu com us agradarà.
Molta gent hi posa les albergínies cuites a la planxa o una mica fregides, però jo ho simplifico fent-les al vapor. També queden molt bones i a més son menys clòriques. 
Això si, per coure-les necessiteu una olla per fer al vapor, o un accessori per posar dins d’una olla normal i que separi l’aigua que bull de la verdura. Jo tinc una olla pel vapor que em vaig comprar a Ikea i em va molt bé, no recordo el preu però segur que no era cara.
La salsa de tomàquet ha de ser bastant abundant. La podem fer amb tomàquet natural exclusivament, però aquest acostuma a treure molta aigua i al final ens queda molt reduit. També la podem fer mixta, amb tomàquet natural més una llauna de tomàquet triturat natural. Jo acostumo a utilitzar les marques Mutti o Hida.
És important que la salsa no ens quedi gaire líquida, sobre tot si volem deixar la preparació feta una bona estona abans de consumir-la, perquè va treient aigua.
A l’hora de fer el muntatge i la preparació tenim dues possibilitats: La primera i més tradicional és posar-ho tot en una safata de forn sencera i fer-ne porcions a l’hora de servir. La segona , que és la que us presento aqui en foto, és muntar-la individualment amb l’ajuda d’un aro d’alumini d’uns 9cm.
En el primer cas, és més fàcil de muntar si tallem les albergínies al llarg, de manera que ens quedin peces rectangulars. En canvi, en el segon buscarem alberginies bastant grosses i les tallarem transversalment, de manera que tinguem peces circulars que gairebé ens encaixin en l’aro de muntatge. Així s’aguantaràn bé.


INGREDIENTS

Per 4 persones

2-3 albergínies bastant grosses
5 tomàquets
1 llauna de 400 gr de tomàquet Mutti
2-3 paquets de mozzarella 
1 sobre de formatge parmiggiano ratllat
1 all, oli, sal, alfàbrega


PREPARACIÓ

Primer farem la salsa de tomàquet:  
En una paiella amb una mica d’oli hi fregim l’all picat. 
Abans que sigui ros hi afegim els tomàquets ratllats i la llauna de tomaquet.
Que cogui de 10 a 15 minuts, procurant que quedi bastant espessa. Al final hi posem una mica de sal i una mica d’alfàbrega picadeta. 
Per altra banda courem les albergínies: 
Les tallem en rodantxes o en talls longitudinals de entre 1/2 i 1 cm de gruix.
Les coloquem en la safata del vapor, salem i les fem coure uns 5  minuts des de que bull l’aigua.
Quan son cuites les deixem refredar una mica per no cremar-nos.
Tallem les boles de mozarella a talls bastant prims
Comencem a muntar: 
Primer una mica de salsa de tomàquet a la base, després un tall d’albergínia, a sobre salsa de tomàquet, a sobre algun tall de mozarella i parmesà ratllat.
Tornem a repetir les capes dos vegades més, acabant amb la salsa de tomàquet i els formatges.
Gratinem al forn fins que és ros.

dimecres, 13 de juliol de 2016

RAP AMB ALLIOLI


Se’n diu “Bourride” de rap, i és una recepta molt típica del Llenguadoc i la Provença, al sud de França. Allà fan una cuina mediterrània amb ingredients iguals que els nostres però tractats d’una manera diferent, i és per això que ens acostuma a agradar tant.
Quan aneu a comprar rap demaneu que sigui de pell negra, que encongeix menys que el de pell clara. De totes maneres no ha de coure gaire, només ha d’estar uns minuts sobre la verdura i amb el vapor mateix ja es cou. Veurem que és cuit perquè canvia de color i queda més blanc.
El que jo hi poso no és exactament allioli, sino maionesa amb una mica d’all, que és molt més fàcil de fer amb el minipimer, i hi queda molt bé. No cal que sigui molt forta d’all, perquè el suc ja té bastant sabor amb les verdures i el vi que hi hem posat i ens podria quedar massa fort.



INGREDIENTS

Per 4 persones

1 kgr de rap tallat a rodanxes
2 pastanagues
1 branca d’api
2 porros
1/4 de fonoll (opcional)
2 grans d’all
250 ml de vi blanc
Herbes aromàtiques: farigola, romaní, llorer… (o un canonet dels que ja venen fets)
Oli, sal, pebre
Arròs basmati per acompanyar (opcional)

Per l’allioli:
1 gra d’all petit
1 ou
100 gr d’oli
una punteta de sal

PREPARACIÓ

Netegem i pelem la pastanaga, l’api, els porros i el fonoll (si n’hi posem) i els tallem a quadrets petits. Sofregim en una cassola amb una mica d’oli.
Passats quatre o cinc minuts, quan comença a ser transparent, hi afegim els dos grans d’all picadets, el vi, les herbes, sal i pebre.
Tapem, foc lent i que es vagi fent per 30 minuts.
Ja podem treure el canonet d’herbes.
Salem el peix i el posem per sobre del sofregit. Tornem a tapar la cassola i que es faci uns 4 o 5 minuts. El temps depèn de la mida dels talls; és important no passar-se per que el rap s’encongeix molt si el deixem massa estona.
Mentre es fa el sofregit podem fer l’allioli: posem el gra d’all picadet en un pot, una mica de sal, l’ou i l’oli. Fiquem el minipimer fins al fons i l’engeguem, sense moure’l  fins que veiem que l’emulsió ja ha pres. Llavors si que el podem fer anar una mica amunt i avall perque agafi tot l’oli.
Traiem els talls de rap de la cassola i barregem unes cullerades d’allioli amb el sofregit. 
Podem escalfar, però NO ha de bullir.
Al moment de servir tornem a posar uns moments el rap a la cassola per que agafi una mica de temperatura. Sobre tot, que no bulli perquè la maionesa es pot tallar.

dijous, 30 de juny de 2016

PASTÍS INVISIBLE DE POMA


Els gateaux (pastissos) invisibles estan molt de moda a França. Son uns pastissos amb molta proporció de fruita, de manera que la poca pasta que hi ha queda pràcticament impregnada en la fruita i no es veu gens. 
El més típic és el de poma, que és el que us presento aqui;  ja veureu que a més de fàcil és deliciós.
Amb aquesta quantitat de ingredients, jo he utilitzat un motllo desmontable de 20 cm de diàmetre. Penseu que pràcticament no creix, per tant no el feu amb un motllo gaire més gros, perquè us quedarà massa pla.
La poma s’ha de tallar a làmines molt primes, i per això va molt bé una mandolina. Si no en teniu ho podeu fer a ma, però us aviso que és bastant pesat.




INGREDIENTS

5 pomes 
2 ous
100 gr de llet
70 gr de farina
50 gr de sucre
20 gr de mantega
1 sobre de Royal
1/2 culleradeta de sucre vainillat

PREPARACIÓ

Pre-escalfem el forn a 180º
En un bol gros batem bé els ous i el sucre amb el minipimer.
Afegim la llet, la farina, la mantega, la vainilla i el Royal. 
Tornem a barrejar bé amb el minipimer.
Pelem les pomes, en fem quarts, en treiem la part central i anem fent-ne làmines fines amb la mandolina.
A mida que les anem tallant, les hem d’anar incorporant al bol on hi tenim la barreja anterior, de manera que quedin ben sucades perquè no s’oxidin.
Untem el motllo amb una mica de mantega o amb un spray desmotllant i hi tirem la pasta amb les pomes.
Amb una espàtula apretem i allisem bé perquè ens quedi una superfície regular.
Al forn a 180º uns 40 minuts.
Es pot servir calent o fred.